Avantatges/Inconvenients d’una classe flipped

Aquestes són algunes reflexions que he fet sobre el model “flipped”. No en sóc un expert però aquest és el meu granet de sorra. Si en voleu més informació, he escrit més aquí


En alguns centres el tractament de la diversitat es fa incorrectament segregant alguns alumnes a altres aules, o bé, no integrar-los amb la resta de companys. Professors com en Jordi Collet o Antoni Tort n’han parlat referint-se a la divisió per nivells:

“Pel nostre coneixement directe del territori i dels centres, podem veure que s’estan duent a terme pràctiques que, si bé podrien respondre a la lògica de l’atenció a la diversitat, aquestes poden ser contradictòries respecte de l’atenció a la desigualtat, com per exemple, l’organització de grups homogenis on els infants aprenen amb aquells que tenen el seu mateix ‘nivell'” (Collet i Tort 2014).

Cal reconèixer que el docent es pot veure superat a l’hora d’afrontar moltes de les problemàtiques que té davant. Ja potser que no tingui la formació per afrontar determinats casos com no disposar del temps suficient. Personalitzar el contingut en una aula de trenta alumnes esdevé una quimera. En aquest punt, tot i que s’han dotat als centres amb tecnologia -i no de la millor qualitat-, l’administració ha oblidat quelcom més important: la logística. No és estrany llavors que els professors optin per a una homogeneïtzació del contingut. Es presenten els màxims de continguts com es pot en el temps que es disposa esperant que aquest sigui assimilat per tots.

Transferint el contingut teòric a casa podem estar més a sobre de l’alumne a a l’aula amb més dificultats veient el que fa, anant rondant per totes les taules. Els alumnes poden participar a l’aula amb la resta de companys ja que moltes de les activitats solen ser en grups.

El meu primer vídeo Flipped. Si us plau, no sigueu molt cruels amb mi!

Al mateix temps la lliçó canvia dràsticament perquè els alumnes no han de seguir al professor sinó que poden posar-lo en “pausa”, tirar enrere, avançar i comparar-lo amb altres vídeos que estan al seu abast. En el meu cas, m’agrada facilitar als alumnes subtítols en català, castellà i anglès per ajudar aquells estudiants amb problemes d’audició o que no comprenen l’idioma. A més a més, gràcies a Youtube, el públic del vídeo pot crear i inserir subtítols lliurement.

És, en definitiva, una metodologia que permet que l’alumne controli el seu ritme d’escolta activa com del seu propi treball. Poden, fins i tot, avançar contingut en el cas de que no puguin assistir a classe una setmana en concret o, millor encara, que els alumnes malalts puguin seguir la classe des de casa.

Més enllà del ventall d’activitats que ens permet fer a classe, que ja depèn de cada docent, també ens facilita una avaluació en directe. Podem controlar el ritme d’aprenentatge perquè mitjançant els vídeos, el professor pot rebre retroalimentació dels estudiants utilitzant un qüestionari online (Moodle, Socrative, Edpuzzle). Ja no hem d’esperar a que l’alumne participi a l’aula i digui què ha entès o no perquè el propi qüestionari ja ens adverteix, abans de fer la propera classe, on encerten i a on s’equivoquen els alumnes.

Socrative-resultats
Aquests són els resultats a les preguntes d’un dels vídeos de la unitat didàctica “La Primera i Segona Revolució Industrial”. S’hi han amagat el nom dels alumnes. 

A banda, capgirant la classe obrim les finestres de la nostra classe a l’escola, les famílies i a la societat. Els pares poden seguir la lliçó o comentar-la amb els seus fills fent de la nostra classe una experiència transparent:

“A una reunió amb els pares, una de les mares va demanar perdó per acabar la bateria del ipod (de l’alumne), i a més li va explicar que no sols ella sinó també la seva àvia, la tieta i tota la familia escoltava les seves classes” (Sams i Bergmann 2014a).

Cal també esmentar certs riscs que té aquest model:

giphy

El primer d’ells potser és simplement no fer-ho bé. Fer-ho malament pot voler dir moltes coses. Per exemple fer els vídeos massa llargs, no tenir mecanismes per a controlar si els alumnes ho miren, fer-los tediosos, incomprensibles, etcètera. Això ja forma part de la dinàmica del professor i, per tant, no són elements concrets. Per exemple, els defensors del flippedclassroom solen recomanar fer un vídeo per setmana de no més de deu minuts. En aquests minuts haurien d’estar recollits tots aquells conceptes imprescindibles de la classe. Ser concret i no anar-se’n massa del tema és essencial si volem fer una bona classe

En un altre punt, als alumnes no sempre els hi pot agradar el canvi que suposa. Implica fer-los treballar autònomament, en activitats diferents i, sense la formació adient, poden trobar-se en que no entenen res, no avancen o prefereixen el model convencional. És l’exemple de Melissa de Jong de l’Escola de Secundària de Roosevelt (Dakota del Sud, Estats Units):

“Alguns estudiants han expressat lo molt que els frustra el procés. Solen queixar-se perquè els faig tornar a fer contestar un examen quan ho fan malament. Només volen completar una llista de tasques i no els importa si realment han entès el temari” (Sams i Bergmann 2014b, 39).

Sigui com sigui, no tot pot anar perfecte i, a diferència del que els hi diem als alumnes, equivocar-se no està malament. Dels errors aprenem i ens convertim en millors professionals, alumnes i persones. Per molts dels problemes hi ha altres docents que hi han trobat solucions. Què els alumnes no miren els vídeos? Doncs se li pot fer un qüestionari. Què implica molta feina? Programa-hi sols un curs amb aquest model. Les solucions es troben i tot és adaptar-se. Perquè, en definitiva, equivocar-se és humà.

Mireu la presentació que vaig realitzar a la Universitat de Girona per a més informació sobre aquesta qüestió: https://docs.google.com/presentation/d/1LTfdpbg4MoxQ5Y8qlJU1K-ZxlsRsH9Ytsyr0ttIIr2Q/edit?usp=sharing


Collet, Jordi, i Antoni Tort. 2014. «La fórmula 3D= atenció a la diversitat + atenció a la desigualtat + atenció a la diferència». Diari de l’educació. http://diarieducacio.cat/blogs/bofill/2014/12/22/la-formula-d3-atencio-la-diversitat-atencio-la-desigualtat-atencio-la-diferencia/ (2 febrer 2016).

Sams, Aaron, i Jonathan Bergmann. 2014a. «¿Por que “dar la vuelta a tu clase”?» En Dale la vuelta a tu clase, Madrid: Ediciones SM, 29-40.

Anuncios

Què és el flippedclassroom?

El flippedclassroom o classe inversa no és una nova teoria educativa. No hi ha una única manera de fer o un objectiu concret. La classe al revés tant pot recollir elements del constructivisme com d’altres teories educatives, partir de tècniques de coavaluació o l’avaluació tradicional, fer-se a una aula interdisciplinar o no, que apliqui el treball per projectes o no fer-ho.

Capgirar la classe vol dir transferir la feina que es feia a l’aula a casa i la feina que es feia a casa a l’aula. És així de senzill. La lliçó es comparteix amb els alumnes en un vídeo que han de visionar a casa. Per a fer-ho es poden fer servir de múltiples eines com Youtube, Vimeo, EdPuzzle, Moodle, entre d’altres. Allò que anomenaríem “deures” es fa a l’aula amb l’assistència intensiva del docent.

flip1

Mitjançant aquest model, el nostre rol ja és més assistencial, si es vol de mentor o de guia, molt proper a la figura del “coach”. En canvi, l’alumne esdevé el protagonista del seu procés d’aprenentatge i deixa de ser un subjecte passiu que mira i escolta per a participar en activitats a l’aula.


Aquest vídeo és el resultat de la meva aplicació del flippedclassroom a un curs de 4rt d’ESO. En el vídeo s’hi explica la lliçó d’un dia el qual varem aprofitar per a realitzar una activitat problematitzada sobre el temari.  

Tot i les possibilitats que facilita aquesta nova estratègia, la classe a l’inversa va nàixer d’una forma més aviat accidental l’any 2007 a l’Institut Woodland Park (Colorado, Estats Units). Ho va fer de la mà de dos professors de química: Jonathan Bergmann i Aaron Sams.

Com es tractava d’una escola rural molts alumnes es perdien les classes per problemes amb el transport. Altres, per les seves activitats esportives ja de nivell professional, no podien assistir a totes les classes. Havien de pensar en un sistema que els permetés arribar a aquells alumnes que no hi podien ser i trobar un mecanisme per no perdre tant de temps tornant a encetar les classes. Naixia així la flippedclassroom, una aposta per a millorar l’educació.

Constructivisme i Taxonomia de Bloom

El constructivisme és una pedagogia clau dins del panorama educatiu. Resumir-la a unes breus línies es fa difícil sobretot per les rellevants aportacions d’autors com Jean Piaget (1896-1980), Lev Vygotski (1896-1934) o Jerome Bruner (1915-actualitat). Es tracta així d’una teoria educativa que entén el coneixement com un procés mental que va lligat a la interacció amb el medi.

El constructivisme planteja un seguit de reflexions:

  • La transmissió oral i escrita però també pràctica i artística del coneixement.
  • La tasca del professor és reconstruir, modificar i reformular coneixements.
  • Els alumnes poden aprendre quan tenen preparades les seves estructures mentals (Zona de Desenvolupament). Per tant, els alumnes aprenen el coneixement proper al seu marge d’aprenentatge.
  • L’alumne es situa al centre de l’aprenentatge.

Pasi Sahlberg, autor del llibre Finnish Lessons: What Can the World Learn About Educational Change in Finland?, ha explicat com aquesta darrera ha estat una de les prioritats del sistema finés:

“El nou currículum finès (2016) estableix que els estudiants han d’estar involucrats dins la planificació educativa del curs i haurien de poder avaluar el que han après” (Valerie Strauss 2015).

El flippedclassroom no ha de seguir determinats punts clau del constructivisme. Així podria també portar-se a terme amb altres pedagogies com la Montessori, Summerhill, Tonucci, l’escola inclusiva o alguna que en combini diverses. No obstant, molts professors que segueixen aquesta dinàmica aprofiten l’aula com un espai on es construeix coneixement, es crea contingut i es posa en pràctica tot el coneixement teòric en activitats més creatives. La classe invertida no és sols utilitzar la tecnologia per aprendre. Significa canviar els rols de l’aula, incentivar el treball per projectes, fer debats, analitzar documents, escriure blogs o, per exemple, editar vídeos. Algunes d’aquestes propostes docents ja són disponibles a la web ja que molts dels professors treballen en xarxa (Theflippedclassroom 2016).

La majoria d’elles impliquen treballar a l’aula aspectes més significatius i competencials com l’empatia o l’inventiva per a que els alumnes interioritzin el coneixement. Aquesta és una pràctica força necessària actualment:

“Avui, les habilitats més necessàries de l’anterior etapa -les capacitats de ‘l’esquerra del cervell’, capacitats que van impulsar l’època de l’informació- són necessàries però ja no són imprescindibles. I les capacitats que havíem descartat o que consideràvem frívoles -la ‘part dreta del cervell’, qualitats com l’inventiva, l’empatia o la capacitat de divertir-se i de trobar significat- poc a poc determinaran qui sobresurt i qui s’enfonsa” (Pink 2005).

Dins d’aquest procés de construcció autònoma del coneixement per part de l’alumne és on entraria el model flipped i la Taxonomia de Bloom.

La Taxonomia de Bloom o d’Objectius de l’Educació (1950-1960) estableix un seguit de processos cognitius importants per a que l’alumne aprengui. És a dir, Bloom estableix una divisió jeràrquica de l’aprenentatge en la que considera que per aprendre a nivells superiors cap copsar uns coneixements de nivell inferior. Les principals capacitats o processos són:

  • Crear: agrupar diferents elements per a formar un nou producte (una redacció, un vídeo, un projecte, etcètera).
  • Avaluar: emetre judicis o opinar sobre un element donat a classe.
  • Analitzar: interpretar una informació i entendre la relació amb altres elements (un comentari de text).
  • Aplicar: portar a terme o seguir un procediment, normes, conceptes o idees.
  • Entendre: poder explicar autònomament o ordenar uns conceptes o fets.
  • Recordar: memoritzar seleccionant allò més important.

Mitjançant la classe inversa, els tres primers serien activitats fetes a classe. Per exemple, la realització d’un blog comunitari, un debat, treballar en un comentari de text, la realització d’un reportatge, etcètera. Podem aprofitar el temps per a fer a classe preguntes, treball col·laboratiu, discussions i activitats aplicades. En canvi, els tres últims seria la tasca autònoma que l’alumne té pendent ja sigui amb el visionat del vídeo com la resposta a algun qüestionari que va lligat al mateix.


Valerie Strauss. 2015. «No, Finland isn’t ditching traditional school subjects. Here’s what’s really happening.» Answer Sheet. https://www.washingtonpost.com/news/answer-sheet/wp/2015/03/26/no-finlands-schools-arent-giving-up-traditional-subjects-heres-what-the-reforms-will-really-do/ (4 juny 2016).

Theflippedclassroom. 2016. «Experiencias en Educación Secundaria». Theflippedclassroom. http://www.theflippedclassroom.es/category/experiencias/ed-secundaria/ (1 juny 2016).

Pink, Daniel H. 2005. A whole new mind. Nova York: New York: Riverhead Books.