Què és el flippedclassroom?

El flippedclassroom o classe inversa no és una nova teoria educativa. No hi ha una única manera de fer o un objectiu concret. La classe al revés tant pot recollir elements del constructivisme com d’altres teories educatives, partir de tècniques de coavaluació o l’avaluació tradicional, fer-se a una aula interdisciplinar o no, que apliqui el treball per projectes o no fer-ho.

Capgirar la classe vol dir transferir la feina que es feia a l’aula a casa i la feina que es feia a casa a l’aula. És així de senzill. La lliçó es comparteix amb els alumnes en un vídeo que han de visionar a casa. Per a fer-ho es poden fer servir de múltiples eines com Youtube, Vimeo, EdPuzzle, Moodle, entre d’altres. Allò que anomenaríem “deures” es fa a l’aula amb l’assistència intensiva del docent.

flip1

Mitjançant aquest model, el nostre rol ja és més assistencial, si es vol de mentor o de guia, molt proper a la figura del “coach”. En canvi, l’alumne esdevé el protagonista del seu procés d’aprenentatge i deixa de ser un subjecte passiu que mira i escolta per a participar en activitats a l’aula.


Aquest vídeo és el resultat de la meva aplicació del flippedclassroom a un curs de 4rt d’ESO. En el vídeo s’hi explica la lliçó d’un dia el qual varem aprofitar per a realitzar una activitat problematitzada sobre el temari.  

Tot i les possibilitats que facilita aquesta nova estratègia, la classe a l’inversa va nàixer d’una forma més aviat accidental l’any 2007 a l’Institut Woodland Park (Colorado, Estats Units). Ho va fer de la mà de dos professors de química: Jonathan Bergmann i Aaron Sams.

Com es tractava d’una escola rural molts alumnes es perdien les classes per problemes amb el transport. Altres, per les seves activitats esportives ja de nivell professional, no podien assistir a totes les classes. Havien de pensar en un sistema que els permetés arribar a aquells alumnes que no hi podien ser i trobar un mecanisme per no perdre tant de temps tornant a encetar les classes. Naixia així la flippedclassroom, una aposta per a millorar l’educació.

Constructivisme i Taxonomia de Bloom

El constructivisme és una pedagogia clau dins del panorama educatiu. Resumir-la a unes breus línies es fa difícil sobretot per les rellevants aportacions d’autors com Jean Piaget (1896-1980), Lev Vygotski (1896-1934) o Jerome Bruner (1915-actualitat). Es tracta així d’una teoria educativa que entén el coneixement com un procés mental que va lligat a la interacció amb el medi.

El constructivisme planteja un seguit de reflexions:

  • La transmissió oral i escrita però també pràctica i artística del coneixement.
  • La tasca del professor és reconstruir, modificar i reformular coneixements.
  • Els alumnes poden aprendre quan tenen preparades les seves estructures mentals (Zona de Desenvolupament). Per tant, els alumnes aprenen el coneixement proper al seu marge d’aprenentatge.
  • L’alumne es situa al centre de l’aprenentatge.

Pasi Sahlberg, autor del llibre Finnish Lessons: What Can the World Learn About Educational Change in Finland?, ha explicat com aquesta darrera ha estat una de les prioritats del sistema finés:

“El nou currículum finès (2016) estableix que els estudiants han d’estar involucrats dins la planificació educativa del curs i haurien de poder avaluar el que han après” (Valerie Strauss 2015).

El flippedclassroom no ha de seguir determinats punts clau del constructivisme. Així podria també portar-se a terme amb altres pedagogies com la Montessori, Summerhill, Tonucci, l’escola inclusiva o alguna que en combini diverses. No obstant, molts professors que segueixen aquesta dinàmica aprofiten l’aula com un espai on es construeix coneixement, es crea contingut i es posa en pràctica tot el coneixement teòric en activitats més creatives. La classe invertida no és sols utilitzar la tecnologia per aprendre. Significa canviar els rols de l’aula, incentivar el treball per projectes, fer debats, analitzar documents, escriure blogs o, per exemple, editar vídeos. Algunes d’aquestes propostes docents ja són disponibles a la web ja que molts dels professors treballen en xarxa (Theflippedclassroom 2016).

La majoria d’elles impliquen treballar a l’aula aspectes més significatius i competencials com l’empatia o l’inventiva per a que els alumnes interioritzin el coneixement. Aquesta és una pràctica força necessària actualment:

“Avui, les habilitats més necessàries de l’anterior etapa -les capacitats de ‘l’esquerra del cervell’, capacitats que van impulsar l’època de l’informació- són necessàries però ja no són imprescindibles. I les capacitats que havíem descartat o que consideràvem frívoles -la ‘part dreta del cervell’, qualitats com l’inventiva, l’empatia o la capacitat de divertir-se i de trobar significat- poc a poc determinaran qui sobresurt i qui s’enfonsa” (Pink 2005).

Dins d’aquest procés de construcció autònoma del coneixement per part de l’alumne és on entraria el model flipped i la Taxonomia de Bloom.

La Taxonomia de Bloom o d’Objectius de l’Educació (1950-1960) estableix un seguit de processos cognitius importants per a que l’alumne aprengui. És a dir, Bloom estableix una divisió jeràrquica de l’aprenentatge en la que considera que per aprendre a nivells superiors cap copsar uns coneixements de nivell inferior. Les principals capacitats o processos són:

  • Crear: agrupar diferents elements per a formar un nou producte (una redacció, un vídeo, un projecte, etcètera).
  • Avaluar: emetre judicis o opinar sobre un element donat a classe.
  • Analitzar: interpretar una informació i entendre la relació amb altres elements (un comentari de text).
  • Aplicar: portar a terme o seguir un procediment, normes, conceptes o idees.
  • Entendre: poder explicar autònomament o ordenar uns conceptes o fets.
  • Recordar: memoritzar seleccionant allò més important.

Mitjançant la classe inversa, els tres primers serien activitats fetes a classe. Per exemple, la realització d’un blog comunitari, un debat, treballar en un comentari de text, la realització d’un reportatge, etcètera. Podem aprofitar el temps per a fer a classe preguntes, treball col·laboratiu, discussions i activitats aplicades. En canvi, els tres últims seria la tasca autònoma que l’alumne té pendent ja sigui amb el visionat del vídeo com la resposta a algun qüestionari que va lligat al mateix.


Valerie Strauss. 2015. «No, Finland isn’t ditching traditional school subjects. Here’s what’s really happening.» Answer Sheet. https://www.washingtonpost.com/news/answer-sheet/wp/2015/03/26/no-finlands-schools-arent-giving-up-traditional-subjects-heres-what-the-reforms-will-really-do/ (4 juny 2016).

Theflippedclassroom. 2016. «Experiencias en Educación Secundaria». Theflippedclassroom. http://www.theflippedclassroom.es/category/experiencias/ed-secundaria/ (1 juny 2016).

Pink, Daniel H. 2005. A whole new mind. Nova York: New York: Riverhead Books.

Anuncios

#SUMMEM

https://storify.com/Algavi90/summem

El nou projecte de l’Escola Pia per la interdisciplinarietat a l’aula. Escoles pilots de tota Catalunya han començat a treballar per projectes i, altres, es plantegen com fer-ho en els propers anys. Funcionarà o no?

L’Escola Pia de Catalunya té, en les seves múltiples mans (de pares, professors, P.A.S i alumnes), una meravellosa oportunitat per a sincronitzar experiència educativa amb societat. Queda així clar, un cop més, que la fragmentació en assignatures, les classes magistrals de professors i la reproducció/empollada dels alumnes queden obsoletes i no serveixen per massa. Com deia Bob Dylan: els temps estan canviant.

Per això s’ha reunit la Comunitat Pia a Barcelona el 2 de febrer al CCCB. El presentador, pare d’una nena i no ex-alumne, és la millor mostra del que és ara la “family Pia”: un espai obert, dinàmic, participatiu i cooperatiu. Tothom diu la seva i això és bo (fins un cert punt potser? Fins a on?).

Amb un estil curiós, s’ha presentat l’Escola com un avió que, fent el check-list, prepara un nou enlairament. Sabem que ens porta gent qualificada i que ha passat, per tant, un curs PPL. Ara bé, el risc sempre existeix. Serà això una experiència que transformarà l’Escola Pia? O bé fracassarem i ens estavellarem?

El “Projecte per la interdisciplinarietat a l’aula” sembla ser una aposta ferma per un model finés, australià i canadenc (pel poc que se) de l’educació. Partir d’estratègies com l’aprenentatge cooperatiu i inclusiu que tingui en consideració l’atenció a la diversitat. L’alumne, mitjançant aquest esquema, hauria de ser el centre de l’aprenentatge. Hem de ser capaços de tocar la “fibra sensible” de l’alumne, implicant-lo i fent-lo sentir estimat/da. Perquè l’alumnat que va content a l’aula té una potència incalculable. Tot això dins d’un aprenentatge real i útil (amb problemes diaris, pròxims, locals,…) que serveixi per a fer-se preguntes, saber respondre-les, explicar-les tot fent servir diferents matèries. Perquè a la vida real no resolem problemes per assignatures sinó que som interdisciplinars.

I aquí és on s’arriba al conegut treball per projectes. El treball per projectes parteix sempre d’una driving question, una pregunta genèrica que s’ha de contestar. En el cas dels alumnes l’Escola Pia Luz Casanova (Barcelona) és “Què tenim en comú amb els dinosauris?”. Un professorat preparat per aquest tipus de plantejament pot reconduir la pregunta per a que es tractin diferents camps (o “assignatures”) per a fer, d’això, una tasca interdisciplinar.

En el meu cas, estic preparant-me precisament per aquest tipus de feina interdisciplinar a les pràctiques que realitzo a l’Escola Pia com a professor practicant. Dins de la unitat didàctica sobre la Revolució Industrial, plantejaré als alumnes una driving question (“Què en sabem de la jaqueta de l’Anna?”) amb la finalitat d’arribar a que exposin els seus resultats. La intenció és que els alumnes es facin preguntes i, a partir d’aquí, plantejar diferents activitats interdisciplinar. Algunes d’aquestes poden ser:

– De què està feta la jaqueta? (científic)
– Qui la fa? (socials)
– Com es distribueix? (economia)
– Com viu la gent que la fa? (socials)
– Quines màquines la realitzen? (tecnologia)
– etc

Sigui com sigui, allò clau és que els alumnes interioritzin el treball,s’hi sentin identificats, engrescats i puguin triar moltes de les activitats del projecte.

Realitzar activitats d’aquesta manera (competencial, per projectes, innovant,atenent la diversitat,…) no és fàcil. Implica la organització de tot un centre i, tanmateix, d’una gran estructura com és l’EscolaPia. El treball cooperatiu(en xarxa) i els equips motors de cada centre són imprescindibles. Sis escoles comencen com a pilot ja aquest any. L’any vinent ho faran totes i ja s’estan preparant.

Com deia una professora a l’acte (la Ita) sembla que hi ha il·lusió sí, però també dubtes (anirà bé? Fallarem?). És fàcil fer-ho quan els professors ja tenen dificultats per a controlar, sovint l’aula? Com fer ensenyament cooperatiu quan hi ha certes dificultats sobre diversitat? Com canviar si hi ha professors anquilosats a fa 40 anys? Potser no es sap però convé, com es deia a la primavera de fa 40 anys, ser realistes i demanar allò impossible. I si ens equivoquem, cap problema: que equivocar-se és la millor forma de seguir avançant.

65447570

Perquè hi ha un munt de coses que, a partir d’aquí es poden fer: les classes invertides, l’ús de les xarxes socials (#xqsocials),d’Instagram, jocs de rol, lligues de debats, ensenyament mitjançant el lleure, co-avaluacions, auto-avaluacions, avaluació mitjançant rúbriques…

Un profesor del siglo XXI no puede dar clases como uno del siglo XIX – José Antonio Lucero

 

“The flipped classroom” España: experiencias y recursos educativos para dar “la vuelta” a la clase. How to flip classroom, teaching methods 

Perquè aquest és un BON projecte. Un projecte que es modela i ara deixa amb dubtes, preguntes i poques respostes, però també amb un estómac ple d’il·lusions i papallones.