Walker Art Gallery

Història i estructura del museu

Visitar la Walker Art Gallery va ser tot un privilegi. La galeria, que és una de les més grans d’Anglaterra, es troba en un edifici d’estil neoclàssic ESPECTACULAR. Està envoltat d’un munt de monuments de la Batalla de Waterloo i de la Primera i Segona Guerra Mundial. Aquestes dues últimes guerres a Liverpool van tocar-hi fort i, per això, es pot veure com a cada cantonada hi ha homenatges als soldats morts.

La galeria s’estableix al 1877 però els seus orígens ja daten de 1819 quan s’hi recullen 37 pintures propietat de William Roscoe, un historiador, jurista, abolicionista al que li agradava col·leccionar moltes pintures. Però… per què llavors se’n diu Walker Art Gallery? La raó és fàcil: perquè Andrew Barclay Walker en fou el principal benefactor.

Cedir obres d’art anava més enllà del gest bonic i solidari: tenia un motiu darrere. El senyor Walker d’això en sabia, i molt. Walker era un hàbit cerveser. Això no suposaria d’entrada un problema -a no ser que fossis la seva competència- però estem en un període on l’alcohol era mal vist. Vendre alcohol era vendre ressaques, violència i quasi bé el dimoni. És per això que va cedir obres com una via per netejar la seva imatge políticament. Allò que ara se’n diria potenciar la imatge de marca (i si no per què Repsol patrocina documentals sobre medi ambient per exemple?).

L’edifici té diferents etapes algunes d’elles afegides amb posterioritat. A mesura que el museu acollia més i més obres, es van veure amb la obligació d’afegir espais i un lloable equip de restauració i manteniment. La divisió s’entén i no vas perdut a mesura que avances. A sobre mantenen la distribució de com eren abans determinats espais. Per exemple, les sales estan plenes de quadres des del terra fins al sostre. En una mateixa pared et pots arribar a trobar fins a quinze quadres forçant les teves cervicals a mirar ben amunt. A més a més s’hi poden trobar escultures exòtiques (amb “galls d’indi”) les quals generaven l’admiració del públic passat i l’actual.

IMG_1263

Cada sala és una etapa ben diferenciada donant especial èmfasi a la pintura holandesa i sobretot, sobretot, sobretot: als Prerafaelites (Pre-Raphaelite Brotherhood). Aquests foren una associació de pintors del 1848-1900 realistes que protestaven davant el tipus de pintura que es feia al seu país. Dins d’aquest corrent hi destaquen moltes obres bíbliques (per això pagaven l’església i la burgesia del moment). Va ser un corrent pictòric i cultural molt conegut al Regne Unit i que és important conèixer.

Alguns quadres que m’han encantat:

 

8e5611bdd917aa749a01b34d57c53e70
“The Old Man and Death” de Joseph Wright de Derby (1734-1797). D’aquest bon home hi havia un munt de pintures historicistes però aquest em va fascinar. És una de les llegendes d’Aesop, uns contes de la Grècia antiga datats entre el 620 i 560 aC. En ella un llenyataire demana a la mort que l’alliberi de la seva feina feixuga. Quan se li apareix, fot un salt i s’espanta un munt. Com si diguessis “Jesús!” i se t’aparegués al saló de casa.

joseph-wright-of-derby-the-annual-girandola-at-the-castle-of-st-angelo-rome
Dibuix de la girandola anual des del castell de San Angelo (Roma) de Joseph Wright Derby.

Aquest quadre és una passada. Wright va quedar impressionat pels petards llançats a Roma quan l’elecció del nou Papa. Els colors i la festa que s’hi devia respirar trascendeixen el quadre.

william_frederick_yeames_-_and_when_did_you_last_see_your_father3f_-_google_art_project
“And When Did You Last See Your Father” (i quin va ser l’últim cop que vas veure el teu pare) de William Frederick Yeames (1835-1918).

En aquesta escena, que sembla extreta de la peli Barry Lyndon, s’hi veu un detall força perturbador. Es desenvolupa a la casa d’un oficial Reial duran la Guerra Civil. Un noiet es preguntat sobre on està el seu pare mentre la mare i germanes escolten la possible resposta del noi. Dirà la veritat? Mentirà? De la seva resposta en depèn la vida de tots.

104493
“The FeverVan” (1935) o l’ambulància de la febre de Laurence Stephen Lowry (1887-1976). Si selecciono aquesta és perquè recorda molt a un videoclip de la banda Oasis de la cançó Masterplan. En ella s’hi aprecia una ambulància portant a algú a l’hospital al carrer industrial de Salford. La malaltia podia ser diftèria o escarlatina.

(c) IWM (Imperial War Museums); Supplied by The Public Catalogue Foundation
Albert Richards (1919-1945).

Richards va néixer a Liverpool i fou un soldat que es va unir a la Segona Guerra Mundial. Formava part de la brigada de paracaigudistes i era un talentós artista surrealista. Malauradament va morir quan la guerra finalitzava al trepitjar una mina enemiga mentre conduïa un vehicle. A la descripció del quadre es fa referència a André Breton (autor del Manifest Surrealista), Dalí i Picasso.

I més coses!!

A banda d’aquestes obres, n’hi havien d’altres.

Les pintures post-impressionistes de Paul Cézanne eren la veu d’escriptors com Emile Zola i d’altres pintors com Goya que, clarament, li van marcar. El tema de moltes de les obres que he vist a la galeria d’aquest autor són assassinats.

A banda, hi ha un retrat d’Enric VIII que demostra com els dirigents volien ser retratats. Amb força i espatlles amples (per fer-se el machito). Això si, li va costar tenir fills al homenot.

Anuncios