Realitat virtual i educació a l’Acadèmia Igualada

 

Des dels anys cinquanta, la realitat virtual ha estat una quimera especialment atractiva per les pel·lícules de ciència-ficció (Matrix, 1999 o Total Recall, 1990). Així ens resulta interessant poder observar un altre món o situar-nos a un lloc imaginari mitjançant l’ús d’unes ulleres electròniques. És aquesta curiositat tant vinculada al voler conèixer, al voler aprendre, a les ganes de saber més, en definitiva, a les ganes d’aprendre.

Introducció a la Realitat Virtual + Educació

Realitat virtual és, per tant, la representació d’objectes, persones o espais mitjançant recursos electrònics.

La realidad virtual es un entorno de escenas u objetos de apariencia real. La acepción más común refiere a un entorno generado mediante tecnología informática, que crea en el usuario la sensación de estar inmerso en él. – Wikipedia 

És una experiència única i vivencial que ens permet trencar les barreres de l’espai i el temps. Però més enllà de l’emoció i la aventura que suposa una experiència com aquesta, la realitat virtual ens permet ensenyar.

En l’àmbit educatiu ens permet captar l’atenció de l’alumne i, sobretot, desenvolupar l’empatia que, a la fi, és una de les eines més importants per a comprendre. Podem explicar la desforestació amb paraules però… si ho ensenyem i ho fem viure, els alumnes no ho entendran millor?

 

Fins ara aquesta tecnologia pecava de cara o bé de massa experimental. Es venien ulleres i gadgets electrònics que, en el cas de ser barats, esdevenien nefastos i desil·lusionadors. Alguns eren tot màrqueting i allò que s’anomenava una experiència virtual es quedava en experiència incomplerta.

Ara això ha canviat. Gràcies als smartphones  ja no ens fa falta un software que generi un entorn. El propi telèfon, connectat a Youtube, té el banc de vídeos que podem utilitzar. Actualment, unes ulleres de realitat virtual low-cost valen no més de 20€ trobant les més barates entre els 2€ (Google Cardboard) o fins i tot menys. El seu rendiment és força acceptable i tot i no tenir el nivell d’altres més cares (Oculus Rift) poden servir i donar un resultat adequat.

Ja no s’ha de comprar una màquina que pugui crear l’escenari que veurem sinó que és el propi telèfon mòbil qui reprodueix l’espai. A Youtube hi ha una llista força ampli de vídeos en 360 graus, alguns d’ells fets específicament per a l’educació, que podem veure gratuïtament:

A alguns dels llocs on ens pot portar aquesta nova tecnologia és a l’interior del nostre cos , un forat negre, una catedral romànica, la ciutat que visitarem pel crèdit de síntesi o a l’Amazones, entre d’altres. Tota una eina per a entendre un concepte esmentat a classe com, tanmateix, per fer-nos noves preguntes sobre el lloc, el coneixement que ens lliura el llibre de text o allò que ja donaven per sabut. I és un extra del llibre,  mai un substitut.

Com ho hem aplicat?

whatsapp-image-2016-09-22-at-19-20-02

La classe de Socials on varem aplicar aquesta nova tecnologia. 

A la classe de 2n ESO B varem poder aplicar aquesta nova tecnologia mitjançant les meves ulleres VR Box bàsiques. Dins del temari dedicat a l’Islam (Ciències Socials: l’orígen de l’època medieval) els alumnes van viatjar, sense saber-ho, a la Meca. Concretament, a l’Hajj, el pelegrinatge que tot musulmà ha de fer un cop a la seva vida.

Dos alumnes es posaven les ulleres i descrivien el que veien als seus companys el que observaven. Homes amb túnica, una caixa fosca al mig d’una plaça (després van aprendre el que era), musulmans resant, etcètera. I sí, la resta d’alumnes van esbrinar ràpidament que es tractava de la Meca. Molts van quedar sorpresos per la quantitat de gent que celebrava l’Hajj i algun, no tots, es va quedar amb ganes de saber i conèixer més. En tot cas, això semblava.

Però això no era lo més important. També es van adonar que alguns dels seus companys coneixien més sobre aquest tema pel seu origen i van generar nous dubtes. Crec, en poques paraules, que els va deixar encuriosits i la experiència els hi ha agradat.

Ara bé, la realitat virtual també planteja un seguit de problemes o peròs que cal mencionar. No tots han pogut gaudir de l’experiència donat que sols hi havia unes ulleres. La resta escoltava la descripció del lloc i intentava esbrinar d’on es tractava. Ara bé, posant el vídeo de Youtube amb el projector, tots després el poden veure (sense les ulleres). Tanmateix, potser al tractar-se de la meva primera pràctica, no li vaig treure el suc que crec se n’hi pot treure. Tot i que van sorgir preguntes, potser me n’hauria d’haver preparat unes quantes més per incentivar, encara més, la participació.

Però més enllà de la nostra dinàmica a l’aula, no crec que dotar d’ulleres a tots els alumnes sigui tampoc una bona alternativa. Si bé és cert que no seria una despesa excessiva de diners –els llibres costen més-, cal una formació específica sobre com utilitzar aquesta tecnologia. És a dir, quins objectius volem aconseguir, a què volem que arribin els alumnes, quins interrogants volem despertar, quantes assignatures ho utilitzarien i com, etcètera. La nova tecnologia per nova tecnologia no aporta res nou. Moltes aules tenen ordinadors però si aquests no s’utilitzen amb seny no esdevindran res positiu, ans al contrari.  Implica, per part del tutor, limitar-se en temes concrets i visualitzar el vídeo prèviament. Hi ha massa informació a la xarxa i, aquesta, s’ha de filtrar. Tant podem tenir un vídeo ideal per a la nostra classe com un altre que ens farà perdre el temps. Podem veure “Gothic cathedral”, escollir-lo sense mirar-ho previament i el vídeo esdevenir un fracàs: mal enregistrat, no explica el que volem, hi ha material no apte pels alumnes, etcètera.

En definitiva, la aposta per la Realitat Virtual significa voler que els alumnes vagin més enllà dels conceptes donats. Que es facin preguntes, estigui atents i els desperti la curiositat. Clar que no a tots arribarà, però mentre despertem la guspira en alguns d’ells ja haurà valgut la pena.

 

whatsapp-image-2016-09-22-at-19-34-25

Les ulleres que he fet servir a l’aula són unes VR BOX aptes per Iphone 4 (13,99€). És molt important mirar dues coses del teu smartphone abans de comprar. 1) Veure la marca i model (i comprovar si el model d’ulleres és compatible) 2) Identificar si el telèfon té giroscopi (no és el mateix que “girar la pantalla”). 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s