Avantatges/Inconvenients d’una classe flipped

Aquestes són algunes reflexions que he fet sobre el model “flipped”. No en sóc un expert però aquest és el meu granet de sorra. Si en voleu més informació, he escrit més aquí


En alguns centres el tractament de la diversitat es fa incorrectament segregant alguns alumnes a altres aules, o bé, no integrar-los amb la resta de companys. Professors com en Jordi Collet o Antoni Tort n’han parlat referint-se a la divisió per nivells:

“Pel nostre coneixement directe del territori i dels centres, podem veure que s’estan duent a terme pràctiques que, si bé podrien respondre a la lògica de l’atenció a la diversitat, aquestes poden ser contradictòries respecte de l’atenció a la desigualtat, com per exemple, l’organització de grups homogenis on els infants aprenen amb aquells que tenen el seu mateix ‘nivell'” (Collet i Tort 2014).

Cal reconèixer que el docent es pot veure superat a l’hora d’afrontar moltes de les problemàtiques que té davant. Ja potser que no tingui la formació per afrontar determinats casos com no disposar del temps suficient. Personalitzar el contingut en una aula de trenta alumnes esdevé una quimera. En aquest punt, tot i que s’han dotat als centres amb tecnologia -i no de la millor qualitat-, l’administració ha oblidat quelcom més important: la logística. No és estrany llavors que els professors optin per a una homogeneïtzació del contingut. Es presenten els màxims de continguts com es pot en el temps que es disposa esperant que aquest sigui assimilat per tots.

Transferint el contingut teòric a casa podem estar més a sobre de l’alumne a a l’aula amb més dificultats veient el que fa, anant rondant per totes les taules. Els alumnes poden participar a l’aula amb la resta de companys ja que moltes de les activitats solen ser en grups.

El meu primer vídeo Flipped. Si us plau, no sigueu molt cruels amb mi!

Al mateix temps la lliçó canvia dràsticament perquè els alumnes no han de seguir al professor sinó que poden posar-lo en “pausa”, tirar enrere, avançar i comparar-lo amb altres vídeos que estan al seu abast. En el meu cas, m’agrada facilitar als alumnes subtítols en català, castellà i anglès per ajudar aquells estudiants amb problemes d’audició o que no comprenen l’idioma. A més a més, gràcies a Youtube, el públic del vídeo pot crear i inserir subtítols lliurement.

És, en definitiva, una metodologia que permet que l’alumne controli el seu ritme d’escolta activa com del seu propi treball. Poden, fins i tot, avançar contingut en el cas de que no puguin assistir a classe una setmana en concret o, millor encara, que els alumnes malalts puguin seguir la classe des de casa.

Més enllà del ventall d’activitats que ens permet fer a classe, que ja depèn de cada docent, també ens facilita una avaluació en directe. Podem controlar el ritme d’aprenentatge perquè mitjançant els vídeos, el professor pot rebre retroalimentació dels estudiants utilitzant un qüestionari online (Moodle, Socrative, Edpuzzle). Ja no hem d’esperar a que l’alumne participi a l’aula i digui què ha entès o no perquè el propi qüestionari ja ens adverteix, abans de fer la propera classe, on encerten i a on s’equivoquen els alumnes.

Socrative-resultats
Aquests són els resultats a les preguntes d’un dels vídeos de la unitat didàctica “La Primera i Segona Revolució Industrial”. S’hi han amagat el nom dels alumnes. 

A banda, capgirant la classe obrim les finestres de la nostra classe a l’escola, les famílies i a la societat. Els pares poden seguir la lliçó o comentar-la amb els seus fills fent de la nostra classe una experiència transparent:

“A una reunió amb els pares, una de les mares va demanar perdó per acabar la bateria del ipod (de l’alumne), i a més li va explicar que no sols ella sinó també la seva àvia, la tieta i tota la familia escoltava les seves classes” (Sams i Bergmann 2014a).

Cal també esmentar certs riscs que té aquest model:

giphy

El primer d’ells potser és simplement no fer-ho bé. Fer-ho malament pot voler dir moltes coses. Per exemple fer els vídeos massa llargs, no tenir mecanismes per a controlar si els alumnes ho miren, fer-los tediosos, incomprensibles, etcètera. Això ja forma part de la dinàmica del professor i, per tant, no són elements concrets. Per exemple, els defensors del flippedclassroom solen recomanar fer un vídeo per setmana de no més de deu minuts. En aquests minuts haurien d’estar recollits tots aquells conceptes imprescindibles de la classe. Ser concret i no anar-se’n massa del tema és essencial si volem fer una bona classe

En un altre punt, als alumnes no sempre els hi pot agradar el canvi que suposa. Implica fer-los treballar autònomament, en activitats diferents i, sense la formació adient, poden trobar-se en que no entenen res, no avancen o prefereixen el model convencional. És l’exemple de Melissa de Jong de l’Escola de Secundària de Roosevelt (Dakota del Sud, Estats Units):

“Alguns estudiants han expressat lo molt que els frustra el procés. Solen queixar-se perquè els faig tornar a fer contestar un examen quan ho fan malament. Només volen completar una llista de tasques i no els importa si realment han entès el temari” (Sams i Bergmann 2014b, 39).

Sigui com sigui, no tot pot anar perfecte i, a diferència del que els hi diem als alumnes, equivocar-se no està malament. Dels errors aprenem i ens convertim en millors professionals, alumnes i persones. Per molts dels problemes hi ha altres docents que hi han trobat solucions. Què els alumnes no miren els vídeos? Doncs se li pot fer un qüestionari. Què implica molta feina? Programa-hi sols un curs amb aquest model. Les solucions es troben i tot és adaptar-se. Perquè, en definitiva, equivocar-se és humà.

Mireu la presentació que vaig realitzar a la Universitat de Girona per a més informació sobre aquesta qüestió: https://docs.google.com/presentation/d/1LTfdpbg4MoxQ5Y8qlJU1K-ZxlsRsH9Ytsyr0ttIIr2Q/edit?usp=sharing


Collet, Jordi, i Antoni Tort. 2014. «La fórmula 3D= atenció a la diversitat + atenció a la desigualtat + atenció a la diferència». Diari de l’educació. http://diarieducacio.cat/blogs/bofill/2014/12/22/la-formula-d3-atencio-la-diversitat-atencio-la-desigualtat-atencio-la-diferencia/ (2 febrer 2016).

Sams, Aaron, i Jonathan Bergmann. 2014a. «¿Por que “dar la vuelta a tu clase”?» En Dale la vuelta a tu clase, Madrid: Ediciones SM, 29-40.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s