#SUMMEM

https://storify.com/Algavi90/summem

El nou projecte de l’Escola Pia per la interdisciplinarietat a l’aula. Escoles pilots de tota Catalunya han començat a treballar per projectes i, altres, es plantegen com fer-ho en els propers anys. Funcionarà o no?

L’Escola Pia de Catalunya té, en les seves múltiples mans (de pares, professors, P.A.S i alumnes), una meravellosa oportunitat per a sincronitzar experiència educativa amb societat. Queda així clar, un cop més, que la fragmentació en assignatures, les classes magistrals de professors i la reproducció/empollada dels alumnes queden obsoletes i no serveixen per massa. Com deia Bob Dylan: els temps estan canviant.

Per això s’ha reunit la Comunitat Pia a Barcelona el 2 de febrer al CCCB. El presentador, pare d’una nena i no ex-alumne, és la millor mostra del que és ara la “family Pia”: un espai obert, dinàmic, participatiu i cooperatiu. Tothom diu la seva i això és bo (fins un cert punt potser? Fins a on?).

Amb un estil curiós, s’ha presentat l’Escola com un avió que, fent el check-list, prepara un nou enlairament. Sabem que ens porta gent qualificada i que ha passat, per tant, un curs PPL. Ara bé, el risc sempre existeix. Serà això una experiència que transformarà l’Escola Pia? O bé fracassarem i ens estavellarem?

El “Projecte per la interdisciplinarietat a l’aula” sembla ser una aposta ferma per un model finés, australià i canadenc (pel poc que se) de l’educació. Partir d’estratègies com l’aprenentatge cooperatiu i inclusiu que tingui en consideració l’atenció a la diversitat. L’alumne, mitjançant aquest esquema, hauria de ser el centre de l’aprenentatge. Hem de ser capaços de tocar la “fibra sensible” de l’alumne, implicant-lo i fent-lo sentir estimat/da. Perquè l’alumnat que va content a l’aula té una potència incalculable. Tot això dins d’un aprenentatge real i útil (amb problemes diaris, pròxims, locals,…) que serveixi per a fer-se preguntes, saber respondre-les, explicar-les tot fent servir diferents matèries. Perquè a la vida real no resolem problemes per assignatures sinó que som interdisciplinars.

I aquí és on s’arriba al conegut treball per projectes. El treball per projectes parteix sempre d’una driving question, una pregunta genèrica que s’ha de contestar. En el cas dels alumnes l’Escola Pia Luz Casanova (Barcelona) és “Què tenim en comú amb els dinosauris?”. Un professorat preparat per aquest tipus de plantejament pot reconduir la pregunta per a que es tractin diferents camps (o “assignatures”) per a fer, d’això, una tasca interdisciplinar.

En el meu cas, estic preparant-me precisament per aquest tipus de feina interdisciplinar a les pràctiques que realitzo a l’Escola Pia com a professor practicant. Dins de la unitat didàctica sobre la Revolució Industrial, plantejaré als alumnes una driving question (“Què en sabem de la jaqueta de l’Anna?”) amb la finalitat d’arribar a que exposin els seus resultats. La intenció és que els alumnes es facin preguntes i, a partir d’aquí, plantejar diferents activitats interdisciplinar. Algunes d’aquestes poden ser:

– De què està feta la jaqueta? (científic)
– Qui la fa? (socials)
– Com es distribueix? (economia)
– Com viu la gent que la fa? (socials)
– Quines màquines la realitzen? (tecnologia)
– etc

Sigui com sigui, allò clau és que els alumnes interioritzin el treball,s’hi sentin identificats, engrescats i puguin triar moltes de les activitats del projecte.

Realitzar activitats d’aquesta manera (competencial, per projectes, innovant,atenent la diversitat,…) no és fàcil. Implica la organització de tot un centre i, tanmateix, d’una gran estructura com és l’EscolaPia. El treball cooperatiu(en xarxa) i els equips motors de cada centre són imprescindibles. Sis escoles comencen com a pilot ja aquest any. L’any vinent ho faran totes i ja s’estan preparant.

Com deia una professora a l’acte (la Ita) sembla que hi ha il·lusió sí, però també dubtes (anirà bé? Fallarem?). És fàcil fer-ho quan els professors ja tenen dificultats per a controlar, sovint l’aula? Com fer ensenyament cooperatiu quan hi ha certes dificultats sobre diversitat? Com canviar si hi ha professors anquilosats a fa 40 anys? Potser no es sap però convé, com es deia a la primavera de fa 40 anys, ser realistes i demanar allò impossible. I si ens equivoquem, cap problema: que equivocar-se és la millor forma de seguir avançant.

65447570

Perquè hi ha un munt de coses que, a partir d’aquí es poden fer: les classes invertides, l’ús de les xarxes socials (#xqsocials),d’Instagram, jocs de rol, lligues de debats, ensenyament mitjançant el lleure, co-avaluacions, auto-avaluacions, avaluació mitjançant rúbriques…

Un profesor del siglo XXI no puede dar clases como uno del siglo XIX – José Antonio Lucero

 

“The flipped classroom” España: experiencias y recursos educativos para dar “la vuelta” a la clase. How to flip classroom, teaching methods 

Perquè aquest és un BON projecte. Un projecte que es modela i ara deixa amb dubtes, preguntes i poques respostes, però també amb un estómac ple d’il·lusions i papallones.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s