Merseyside Maritime Museum (Liverpool) (II)

Titànic/migracions (Past) & Present

El Titànic = ensenyament sí, i divertit
A les següents línies puc cometre algun error. Errar es humà i, a banda, habitual en mi. Però és que la quantitat d’informació era tanta que porta a confondre’s amb les exposicions que hi havien aquell dia. També cal reconèixer que estem molt bojos i varem decidir veure tot el museu en un matí: no ho intenteu, us cremareu.

Hi ha una part del museu dedicada al senyor Samuel Cunard (l’exposició crec que era Cunard 175) el qual fou un pioner en els viatges transatlàntics, fundador de la Cunard Steam-Ship Company. Beneficiat pel crèdit del govern, és el responsable del vaixell Lusitània que fou enfonsat per un submarí alemany al llarg de la Primera Guerra Mundial. En aquesta secció,es veu com d’important fou que el govern li donés el recolçament que va tenir. Típic de la nostra història: les empreses més governamentals tenen més facilitats i més èxits; no tota competència és igual. Altres, com el Titànic, van optar per l’ajuda de creditors estrangers com J.P Morgan. Les males llengües, no el Museu, diuen que Morgan en va sortir beneficiat del seu enfonsament ja que hi van morir tres homes que eren contraris a la creació de la Reserva Federal (conspiracy alert).

Dada curiosa: en J.P Morgan és el mateix que va finançar projectes a casa nostra com La Canadenca de Tremp. Vaja, tot un tycoon!

El cert és que el titànic trigà un dia complert a enfonsar-se i ho feu impactant amb el célebre iceberg. El protocol no va funcionar i els salvavides que disposava el colós eren, suficients segons la normativa, però insuficients per a la embarcació.

El Titànic es trobava envoltat per una premsa impressionada per la força que el progrés i el crèdit tenien. Aquesta darrera era la veritable mà invisible, poderosament creadora, del mercat.

Pel que fa a la proposta educativa (que vaig veure més superficialment) m’emporto un good feeling. Com succeeix a la resta de museus que he pogut visitar a Anglaterra, crec que hi ha la tradició de fer participar als més menuts mitjançant la disfressa. Com ja havia comentat amb el Slavery Museum, els nois poden posar-se la roba del capità, dels treballadors i tripulants del Titànic o els seus salvavides. També hi ha la possibilitat de enganxar-ne sobre uns dibuixos, quasi nuus, d’aquests mateixos subjectes. Això no tan sols permet generar empatia cap als subjectes històrics sinó a saber identificar, mentre ho fan, els diferents personatges del vaixell.

També afegeixo com molts dels panells no són fixes. Es poden obrir armariets descobrint preguntes que els nois/es es podrien fer.

Hi havia un piano al Titànic? Sí, cinc.
Hi havia gats al Titànic? No, però sí gossos.
Hi havia una estàtua faraònica? No, tot i que existia el rumor que sí i que la seva maledicció va fer enfonsar el vaixell.

A banda d’això, disposa d’un repertori de materials trobats a la embarcació que fan l’enveja a molts museus marítims d’Europa.

Un parèntesi entre sales: Sailaway
Sailaway és una exposició que hi ha al lateral d’una de les sales. Consisteix en un seguit de pòsters publicitaris de companyies de transatlàntics de diferents èpoques. A la seva web en podeu veure alguns:

bibby-line-poster

Migracions: viatge low-cost abans de Ryanair
Després d’aquests mateixos anuncis de viatges luxosos, ens adonem de la cruenta realitat. Si molts irlandesos pobres van poder anar al nou món, com s’ho van fer si la majoria de viatges eren de “alto standing”? Molt fàcil, anaven amb un altre tipus de transatlàntics.

Els emigrants pobres aprofitaven embarcacions que, per feina, havien d’anar a Amèrica a uns preus molts més baixos que els viatges per plaer. Em refereixo a carregaments de correspondència, correus, vaja, el típic mail. Ho feien en condicions poc humanes fidelment recreades en aquesta part del museu. També ho estan els passadissos del que abans era el port, tots amb poca llum i un ambient terrorífic. ¡Quina por! Normal que aquesta gent tingués un munt de malalties i que, per tant, al final de cada vaixell els capitans haguessin d’omplir una “Bíblia” explicant allò que hi portaven.

Conclusió ja, no?
El Museu Marítim de Liverpool és tota una experiència per aquells que pensem en una educació més participativa. Pot donar idees com ara activitats per a generar l’empatia i crear tensió als nois i noies. Crec que les activitats semblen més aviat dirigides a nois de 6è de primària-1r d’ESO però no deixa de ser un lloc interessant a visitar.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s