Merseyside Maritime Museum (Liverpool) (I)

Sobre el museu i el museu de l’esclavitud.

Cinc cèntims sobre el museu:

Entre vaixells victorians, un cel gris i un mar rebel i ventós britanics, ens trobem el Museu Marítim de Liverpool. Albert Docks va ser l’espai de càrrega i descarrega de molts dels vaixells de la etapa pre-industrial i industrial. És estrany trobar-hi un museu ara? Que va!

Un dels aspectes que més em sobta, en comparació amb alguns museus catalans, és la gratuïtat d’aquests espais. Desconec quina és la situació a altres ciutats britàniques. però pel que fa a Manchester i Liverpool, la majoria de museus són gratuïts. Persevera en ells la idea de donació. Al sortir-hi, et trobes una vitrina on hi pots dipositar una quantitat raonable de pounds. Sovint ells mateixos t’indiquen una xifra orientativa. Pagar-ho després de veure-ho és una bona manera de valorar el que has vist! ¡Diguem sí al Pay After Visit!

Aquests cracks plantegen unes exposicions força interessants i dinàmiques. Tret en ocasions puntuals, el discurs no és un monòleg del museu cap a tu sinó que se’t plantegen preguntes, es relaciona el tema amb l’actualitat (el Past & Present britànic) i hi trobem força jocs interactius com simulacions de vaixell o de disfressa. Un que em va fer especial gràcia fou la de posar-se la roba dels tripulants del Titànic. Activitats idònies per a nens entre 9 i 11 anys, etapes en les que juguen amb la idea de rol (jocs com els de pares i mares els veieu en aquesta etapa), fantasien i s’ho passen pipa. Jo no em vaig disfressar, ho prometo.

El museu té diferents espais que em van agradar:

  • El museu de l’esclavitud (“International Slavery Museum”)

  • Una secció dedicada al titànic (“Titànic and Liverpool”)

  • “Sailaway”: exposició dedicada als pòsters de viatges

  • Espai que tracta la feina dins d’un port a l’actualitat

  • Al subterrani: les migracions al nou món

L’International Slavery Museum o un 6 x 0:

Entrada gratis, 6 exhibicions. Això és el ISM, un xollo. I ho fa des de la humilitat de la bona història, aquella que reconeix els errors del país, els mostra, se’ls fa seus, sentint-se’n responsable i fent reflexionar sobre els mateixos als més menuts. Just a l’entrar t’hi trobes el Freedom and Enslavement Wall (El mur de la llibertat i l’esclavitud) on hi trobes videos, imatges i frases com aquestes:

“Prefereixo la llibertat amb perills que la pau amb esclavitud” (Anònim)

La cultura dels esclaus, les tradicions, cosmovisions i objectes sagrats foren arravatats. Alguns potser pels amos? I ara aquests es mostren just a l’entrar…:

IMG_1165.JPG
A la part superior esquerra s’observa una figura d’una dona amb un nen al braç. La dona té els ulls blancs, és bella i formosa com l’esperit màgic que és. Del poc que recordo d’ella és que simbolitzava la mare d’una família important. Clar, l’estatus mai el tindrà un mort de gana, als morts de ganes rarament els hi dediquen coses.

La @mouse5379 de “Instantes de Tiempo” em preguntava intel·ligentment: Per què agafen “negres” i no indígenes per a fer d’esclaus? Els que volem ser professors de socials no ho sabem tot. Li vaig donar una resposta però va ser per sortir del pas. Allò típic de: “bueno”, que pensi que se més del que realment conec. Més endavant, el propi museu la planteja i la respon: perquè els indígenes eren més febles i els africans eren forts i resistien més.

IMG_1166.JPG

La foto va ser presa a Badagry (Nigèria) on hi havia una companyia, sino recordo malament d’oli amb avellanes. Tot una tarja nadalenca, eh?

Els esclaus sorgeixen d’un mercat conegut com comerç triangular que parteix al 1500-1601 (sobretot des dels espanyols) i acaba al segle XIX amb la progressiva retirada de la resta de països europeus. El Regne Unit ho fa al 1836 tot i que la “trata de negros” segueix uns anys després de la prohibició de forma clandestina.

L’assentament d’esclaus queda força ben explicada mitjançant una maqueta amb pantalles interactives. De contradiccions en trobaràs- ¡i no poques!-: hospitals junt a la zona de càstigs físics (on hi estaven molts), dones embarassades sent castigades físicament -sense golpejar-lis la panxa no vagi a ser que se’ns faci malbé el futur esclau- o amos que se’ls hi morien els esclaus sense entendre-ho tot i que aquests treballaven en pèssimes condicions, etc etc. A banda d’això, hi ha un seguit d’històries d’abusos sexuals i nens “bastards”. Molts n’intentaven fugir, molts en morien.

Davant de la crueltat més humana, les conseqüències de la història a l’actualitat també s’expliquen. El Past & Present va a qüestions com el problema racial dels Estats Units (el Ku Kux Klan) o el problema de l’esclavitud actual a llocs com la Índia (Broken Lives). Aquí “Dalits” és sinònim d’esclafat, oprimit, pobre o marginat. Són històries dels nous esclaus: esclaus sexuals, de fàbriques cotoneres o matrimonis concertats (Jogini). D’aquí la història de Kavi, un nen indi és força curiosa. Ell sols vol jugar al cricket i anar a l’escola però el fan treballar en una fàbrica de maons:

https://vimeo.com/4384864#at=1

Kavi (www.KaviTheMovie.com) from Gregg Helvey on Vimeo.

Problemes del passat -que no passats-, vaja, històries actuals. #brokenlives.

Anuncios

1 comentario en “Merseyside Maritime Museum (Liverpool) (I)”

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s